Benvinguts :)

dilluns, 19 de novembre de 2007

públicament socialista

Tinc encara en ment aquelles paraules en les que començava la seua aventura el diario Público. Recordem-les resumidament:

La Mirada Crítica


Hoy nace tu diario


Nuestro compromiso

el progreso...

La primera obligación de un periódico es con sus lectores, no con gobiernos, ni partidos ni prupos de poder. Y Público pretende por encima de todo ser reflejo de un periodismo independiente, intermediario veraz entre los hechos y los lectores.

Renuncimos a la comodidad de ser neurales y asumimos los riesgos de defender un modelo complejo de sociedad. Creemos en el progreso más allá de su acepción política.


Nuestra gente

así somos...

El equipo que formamos Público nace para responder a las demandas del lector crítico, curioso y activo. Somos un periódico con intención popular y voluntad de ser accesibles.

preparados...

Salimos hoy pero llevamos años aquí. En todo este tiempo nos hemos arreglado, ajustado y definido para que nos conozcas.


... listos, ya

Debes saber quiénes somos, qué hacemos y dónde queremos llegar. Ya estamos aquí, formamos parte de ti. Somos capaces.

Nuestra imagen


Barceló...
Éste será nuestro sello. La acuarela de que Miquel Barceló ha creado para la cabecera de Público nos representará a todos. Viva, rápida, sencilla y suspendida en el vacío.






La Mirada Crítica

Però la realitat és una altra: De cada dues noticies de política, dues van en contra del PP i a favor del PSOE (exagerant). I la seua estratègia és ser descarats. No vos començaré a copypastejar enllaços ni titulars, em conformaré amb dues fotos.

La de la portada, sobre la conferència del PP:

Conferència PP

La de l'interior, a la notícia sobre la trobada dels populars:

Conferència PP

M'agradaria saber a mi quantes fotos devia fer el fotògraf per agafar a tres persones amb els ulls tancats i dues més altra amb expressió d'avorriment. I això només a primera vista!

Segons Roland Barthes, es poden diferenciar dues funcions de la fotografia periodística (o publicitària), una d'ancoratge (on el text limita les possibles interpretacions de la imatge, parlem del peu de foto) i una de relleu (imatge i text formen un tot, com en el còmic). El que fa Público és dur a l'extrem la funció de relleu -notablement menys freqüent a la premsa-, per tal de capgirar significats i aconseguir just el contrari, que siga la fotografia la que ajude a interpretar el cos de la notícia.

En aquest cas el missatge és clar: líders del PP que no paren atenció, que s'adormen o s'avorreixen. Açò ens remet de seguida a una falta d'implicació per la seua part, falta de cohesió, d'interès. Poca coherència entre el missatge que es llança des de la tribuna i el comportament del propi partit. Per què pot ser açò? Per pura frivolitat estratègica: El PP ho té difícil de cara a les eleccions generals, les últimes enquestes donen al PSOE fins a sis punts d'avantatge, i han decidit impulsar la precampanya amb una parafernàlia mediàtica forta, bombardejar els mitjans amb acats contundents (i reiterats per cada líder popular en tot Espanya) al govern, i una promesa electoral històrica.

Això si, de peu de foto no en trobem cap. L'únic missatge amb el que podem relacionar la fotografia és la pròpia notícia.

I ara entre jo. Senyors de Público, si voleu criticar decisions polítiques del PP, endavant, que ningú vos dirà res. Però feu-ho textual i explícitament. Ara bé, les paraules amb les que obríeu el diari vos les podreu menjar si després no feu el mateix amb els altres partits (inclòs el PSOE).

Curiositat em desperta saber què farà la versió audiovisual del diari, les decepcionants laSextaNoticias, amb l'actualitat política. De tota manera no és res que no facen altres diaris, de dreta o d'esquerra, que tan progres que volen ser i no es queden enrere (me'n ric jo de l'esquerra). Recordeu si no aquella vella entrada titulada descarats uns, descarats els altres.

I açò no és res, encara. Si cada mitjà diu el que vol com vol segons els seus interesos els 365,25 dies de l'any, espereu a vore com s'agreuja el tema fins a les eleccions. La precampanya i la campanya s'esperen especialment dures, així que podeu fer apostes sobre qui juga menys brut. Jo no ficaré la mà al foc per ningú.

La Mirada Crítica

2 comentaris:

Xavi López ha dit...

Crec que ningú podem criticar que els noticiaris o els periòdics tinguen certes simpaties cap a un partit o un altre, per motius ideològics, per motius d´interés, o per qualsevol altre.
Ara bé, allò que està ocorrent amb La SextaNoticias és ja d´un descarat que fins i tot et fa ganes de canviar de canal perquè penses que t´estan prenent el pèl. Ahir mateix, a propòsit dels dos vídeos que PSOE i PP havien tret a la llum, en el sumari informatiu titulaven el dels socialistes com a "d´estil televisiu" mentre que el dels populars era titllat "d´estil Amo a Laura".
Curiosa manera de qualificar les dos produccions audiovisuals, d´una destaques la seua rigorositat i seriositat i de l´altra el seu horterisme i nynyoeria. Això, en un sumari.

Anonymous ha dit...

Per a mi el mitjà televisiu més plural és TVE clarament.

La Cuatro i La Sexta el seu joc al PSOE és claret com el que li fan Antena3 i Canal 9 al PP.