Benvinguts :)

dijous, 24 de maig de 2007

Debat de Política General

Que el PP isca beneficiat en el temps dedicat a la campanya en els informatius és fàcil, treus discursos poc clars dels seus oponents, censures alguna que altra promesa o crítica, i apanyat.

També és fàcil colar com a actualitat la propaganda electoral del PP, com fer un informatiu complet sobre la Fórmula 1 disfressant, evidentment, el tema del xantatge a la ciutadania.

Però manipular en un debat electoral grabat en fals directe davant de la premsa és un tant difícil. Aleshores, com evitar que tot el que has censurat als informatius aparega ara en un debat de candidats? Doncs és difícil però no impossible, almenys no del tot. Aquesta és l'estratègia ideada per Lluís Motes (Moderator) i el Partido Popular i avalada per la Junta Electoral:


1.- Posa els debats a una hora incòmoda: els sectorials i municipals a la mitjanit, per exemple. El debat de política general a les 22.40h, perquè farà 40 minuts que tothom s'haurà enganxat a algun programa de la competència. Tu l'anuncies a les 22.30h i el retardes 10 minuts amb un bon grapat de publicitat, per espantar els pocs espectadors que queden del programa anterior.

2.- Digues-li debat, però que facen monòlegs: debatre és interessant, dinàmic, i incòmode per a la Generalitat i els principals ajuntaments, per si l'oposició se'ns menja. Millor darrere de la paraula "debat" amaguem una sèrie d'inacabables monòlegs, per a que la gent s'acabe d'avorrir i deixe d'escoltar els nostres adversaris polítics (a nosaltres ens sent cada dia als NT9).

3.- Si el candidat posa èmfasi, lleva-li'n tu. L'oposició està pletòrica amb l'oportunitat de poder arribar a la ciutadania i davant la possibilitat d'un canvi al seu favor, així que tot i que es dirigisquen a la resta de candidats mai canvies de pla. La durada d'un enquadrament de càmera és directament proporcional al nombre d'espectadors que canvien de canal.

4.- No deixes descansar a l'audiència. No faces talls de publicitat, no siga que la gent descanse la ment i pare atenció a la resta del programa. Tampoc deixes que el moderador s'enrolle, que done les gràcies i que passe ràpidament al següent candidat, a vore si acabem de saturar els espectadors i apaguen la tele.

5.- No seguisques cap ordre lògic. Si el més habitual és que el més votat parle primer, oblida-te'n, això està pensat per a programes que volen audiència. Inventa't un ordre aleatori a les intervencions de cada ronda per acabar de marejar al personal. Això sí, apanya-te-les per a que el teu candidat òbriga i tanque el programa, així prepares l'ambient i el tanques segons et convinga.

6.- Dona més temps al teu candidat. 5 minuts per al Partit Popular, 4 per al Partit Socialista del País Valencià i 3 per al Compromís pel País Valencià (com més temps tingues per repetir els mateixos missatges de tot l'any i més vegades sone "País Valencià", més força prendrà l'estratègia anticatalanista i anti tripartit "a la catalana").


Gràcies a aquesta gran estratagema popular, els monòlegs no han superat el 5,3% de l'audiència en el millor dels casos (el debat de política general). L'audiència de la resta de debats és senzillament residual. Una forma de censurar l'arribada dels missatges de l'oposició a la ciutadania i quedar bé davant una societat acrítica i conformista.

La presentació dels candidats, també en l'ordre que interessa al Partido Popular, ja avançava el que anava a ser la dinàmica [sic] del programa:


Primer, el President Francisco Camps:

Francisco Camps


A què ve eixa cara senyor Camps? Si té tot el programa preparadet per a que ni la seua gestió ni les propostes i crítiques de l'oposició li lleven cap vot!

Després, el socialista Ignasi Pla:

Ignasi Pla


Per fi Canal 9 no aplicarà la censura sobre les paraules socialistes. És hora que els valencians sàpiguen de veritat quin és el canvi que proposa el PSPV-PSOE. El veig optimista, senyor Pla.

I per fi, la líder del Compromís, Glòria Marcos:

Glòria Marcos


Quin somriure! Per fi Glòria Marcos a la TV pública més de 10 segons seguits! Disposada a agafar el bou per les banyes amb la seguretat de dur els deures fets i de no tindre res a callar, el somni de tot polític.

Si algú no va vore el "debat", penje un resum que he preparat per tractar de no avorrir al personal. Consta de dues parts de 10 minuts:


Si el voleu baixar d'internet, a l'eMule el podeu trobar seguint aquest enllaç.

A YouTube està complert també en diverses parts: 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7.


Falten pocs dies. No deixeu de treballar pel canvi! Encara que siga per mi, que em meresc unes vacances blogueres i, a més a més, un disgust el 27m podria acabat definitivament amb la meua salut cardiovascular...

La Mirada Crítica

2 comentaris:

Iurema ha dit...

ui... doncs jo -no és per desanimar eh?- però em prepararia per al disgust. almenys compromís entra al govern, una mica més endins... a veure si s'elimina d'una punyetera vegada el bipartidisme, cony!

"Sí al Triparti-it!!" gjgjgjgj... mare meua...

quan parla de tripartit el Pakito Kamps, sembla que tots hagen de tenir al cap un monstre enmig de la foscor que s'arrima i et fa: "UUUUH!!!"... sustoooo.... gjgjgjjg

XorX ha dit...

ehmotilmyngyriEl 'tripi' li deia jo mesos enrere que Ignasi Pla encara noe s creia que podia ser president, i quan EU i BLOC es mataven per una cadira a les Corts. Dic a saber què ix de tot açò!

El tripartit fa por, però no el de Compromís+PSOE, sinó -com va dir Pla- el de Campistes+Zaplanistes+Fabristes.

A vore si el temps acompanya. Diuen q ni farà sol (platjaaaaaaa) ni plourà (casaaaaaaaaa). A vore si ens mobilitzem!