Benvinguts :)

dimecres, 6 de setembre de 2006

eMoció de Censura, entre altres

Com probablement ja sabreu -no si vos informeu únicament a través de Canal9-, el PSPV planeja presentar a les Corts una moció de censura contra Camps, màxim responsable dels nombrosos casos de corrupció dins del seu partit i del tancament en fals de la comissió d'investigació sobre l'accident de metro a València.

Els socialistes valencians, a més a més, exigeixen la retransmissió en directe del debat a Canal 9. Els consellers socialistes a RTVV han anunciat en aquest sentit «accions contundents» si Canal 9 segueix silenciant la moció i superant «tots els límits de la manipulació».

Estic bastant segur que Canal 9 no emetrà el debat. Però si Punt2 tampoc l'emet haurà de ser La2 qui l'emeta en compliment la vigent Constitució en referència al dret a la informació.

Però es tracta d'una moció sense emoció perquè ja se sap que no prosperarà, perquè els valencians vam confiar majoria absoluta al PP a les Corts, però a canvi propicia problemes interns al si del Partido Popular. Concretament entre campistes i zaplanistes. I això sí que m'emociona.

La desena llarga de diputats fidels a Zaplana podrien aprofitar l'ocasió per pressionar la direcció regional del PP durant el procés de confecció de les llistes autonòmiques amb la intenció d'assegurar-se un lloc en la candidatura. Però, per suposat, el sector zaplanista del PP ha desmentit que vaja a fer servir la moció socialista per forçar el seu propi partit al seu favor.

El PP ha de triar els noms dels candidats als ajuntaments de les tres capitals. A Castelló i València està tot clar, Alberto Fabra i Rita Barberà respectivament. Però a Alacant la guerra està oberta, i és per això que Camps ha demanat al seu president nacional, Mariano Rajoy, que intervinga per evitar un xoc públic entre campistes i zaplanistes. Rajoy, va qualificar de «sorprenent» que «s'obligue» al secretari general del PSPV-PSOE a "posar una moció de censura per a distraure d'altres esdeveniments».

En conferencia de premsa en acabar el Comitè de Direcció del PP, Rajoy també va afirmar que «ja s'està plantejant que Pla siga substituït pel senyor Sevilla», en referència a l'actual ministre d'Administracions Públiques.

Entre el dia 11 i el 12 de setembre calculen els socialistes presentar la seua moció de censura, coincidint amb el debat sobre política general que està previst per a eixos dies a les Corts, però el PP no està disposat a acceptar que el principal partit de l'oposició marque l'agenda política del Consell, així que es planteja moure fils per fer coincidir la moció amb la conferència política que prepara el PSOE per als dies 15, 16 i 17 de setembre on Joan Ignasi Pla gaudirà d'un paper protagonista dirigint la ponència de major importància.

El responsable federal d'organització del PSPV, José Blanco, va donar el seu ple recolzament a la moció en el polèmic sopar-mítin que el PSPV va fer a Terra Mítica, lloc fortament criticat per sectors dels socialisme valencià. Segons Blanco, «el PSPV va a prendre la decisió que li correspon prendre i respon al sentiment majoritari dels ciutadans a la forma d'actuar i gestionar del PP basada en l'especulació, el malbaratament i la corrupció urbanística».

Per la seua part, Camps no té por a la moció del PSPV -no essent així a la dels ciutadans del 27 de maig de 2007-, i va llançar una proposta a Pla: «Si pierdo me iré y si él pierde, que se vaya al día siguiente». Perillosa afirmació no a favor de l'oposició externa sinó de la interna (zaplanistes).

Però si la dreta està dividida l'esquerra no es queda curta.

Esquerra Unida ha anunciat, en públic i en privar, que no decidirà el seu vot fins que escolte el programa de govern del candidat Pla. La rebaixa de la barrera electoral al 3% o la moratòria urbanística en el litoral són dos dels punts que la formació que dirigeix Glòria Marcos considera innegociables per aportar 6 vots a favor als 35 socialistes. Marcos va dir que això no eren «condicions» però que comptaran. Ignasi Pla, per la seua banda, va assegurar que no està disposat «a negociar res». «Jo presentaré el programa i que voten el que estimen oportú».

Aquestes paraules del líder socialista no són ni molt menys arbitràries, sinó que responen a l'estratègia socialista d'allunyar-se el màxim possible del terme tripartit, arma utilitzada pels populars per atacar l'oposició recordant el fracàs dels tripartits català i balear. El portaveu popular a les Corts, Serafín Castellano, va recordar en aquest sentit que el portaveu de l'Entesa, Joan Ribó, ja va anunciar que «si tinguera suficients vots presentaria la moció de censura», en un clar intent de publicitar la proximitat entre PSPV i EU.

Per la seua banda, EUPV i Bloc reprenen les negociacions per aconseguir un acord davant les eleccions autonòmiques de 2007 amb el repartiment d'escons com a centre de les discussions. Els nacionalistes exigeixen un repartiment del 60% per a EU i apropiant-se del 40% restant al·legant la proporcionalitat dels votants. També exigeixen liderar la circumscripció de Castelló, on en 2003 foren la tercera força més votada per davant de l'Entesa. A partir d'ací, ambdós grups cedirien llocs a ecologistes i altres formacions que s'incorporaren a la coalició.

Però el termini s'acaba, perquè el consell nacional d'EU es celebrarà el dissabte i s'ha de decidir si hi ha o no coalició per a les eleccions. Hi ha, de moment, dues alternatives:

A) Es cedirien al BLOC dos diputats (els segons en les llistes de Castelló i València), un tercer seria per a l'ecologista Carles Arnal i un quart lloc l'ocuparia ERPV que en 2003 va aconseguir 7500 vots davant els 115000 del BLOC. Els altres sis fins arribar als 10 escons que es calculen per a la coalició els ocuparia Esquerra Unida.

B) Cedir tres diputats al BLOC (els segons a les llistes de Castelló i València i el tercer a Alacant), un per als ecologistes, sis per a EU i deixar fora a ERPV.

Jo me decantaria per:

C) Dos diputats per al BLOC (primer per Castelló i segon per València), un diputat per als ecologistes, un diputat per a ERPV i sis per a EU. Deu en total, i si en foren 11, que fora per al BLOC.

Millora la posició del BLOC primerament entrant a les Corts i segon aconseguint el primer lloc per Castelló. Els ecologistes tindrien el seu merescut representant, que també s'haurien de posar d'acord, EU mantindria els seu nombre de diputats i ERPV entraria en la coalició per fer realment representatives les Corts.

El que personalment m'estranya és que, en l'entrevista que vaig mantindre amb Joan Ribó ell defenguera la supressió de les barreres electorals i ara vulga deixar fora els republicans per tindre pocs vots.

Basat en articles de: ABC, Las Provincias, El País i Levante-EMV


La Mirada Crítica


Jo no vaig a decidir ni opinar sobre el repartiment d'escons, però el que tinc cada dia més clar és que EUPV i BLOC ens han enganyat a TOTS.

PODER, PODER i PODER.

Jo pensava que el pacte era per sumar tots els vots possibles i així, junt al PSPV, desbancar el PP del Consell.

Però no, ells amb la seua guerra pels escons i nosaltres (els valencianistes en general, però jo no m'incloc), pegant-se al seu compàs els uns contra els altres. Nacionalistes vs. federalistes, quan a la pràctica són partits més semblants que distints.

No són ja valencianistes i els que s'uneixen a la seua guerra tampoc. Doncs jo ja ho he decidit: Si no pacten votaré PSPV. Perquè m'hauran acabat de demostrar que EUPV i BLOC no són la solució per al País Valencià. Simplement són dos partits amb una guerra anàloga a campistes i zaplanistes, és a dir, más de lo mismo.

Sincerament, ja no sé si vull que pacten, perquè al nostre País li interessa un govern que dure. Millor és que perda l'esquerra en 2007 i que en 2011 hi haja un millor líder socialista i uns partits d'esquerra-nacionalistes amb dirigents seriosos i preocupats pel País i per la política... I no com ara que és una guerra pel poder i no pel govern.

Si guanya l'esquerra amb la coalició, al 2011 tornarà el PP perquè EUPV i BLOC s'han mostrat com dos partits incapaços de governar junts.

Fa poc tenia esperances de vèncer el PP. Ara tinc por que el vencem.


La Mirada Crítica