Benvinguts :)

dimarts, 18 d’abril de 2006

Reaccions en cadena

A partir de l'aprovació de l'Estatut català s'està generant una reacció en cadena en moltes autonomies, sobretot en les anomenades "històriques".

Amb l'excepció del que va ser aprovat abans del català -el nostre, desgraciadament-, la resta d'estatuts que s'estan gestant reclamen més autogovern i també més identitat.

És el cas de l'andalús, que inclourà en el preàmbul la nomenclatura de "realitat nacional" que va proposar primerament Zapatero per al text català. Finalment els dirigents catalans van preferir incloure la resolució majoritària del Parlament on la majoria de la cambra considerava que Catalunya és una nació. El PP andalús considera que el text excedeix la Constitució en matèria de competències, poder judicial, finançament, drets socials i relacions amb l'Estat i la Unió Europea. El Partido Andalucista (PA) creu que la reforma no abasta el nivell de la catalana i només planteja “una descentralització administrativa” i Izquierda Unida (IU)aposta per mantindre fins al final la definició d'Andalusia com a "nació".

D'altra banda està l'Estatut gallec, encara en una fase de desenvolupament. El Bloque Nacionalista Galego (BNG) proposa que Galícia és una nació i obri les portes a que aquells municipis propers a Galícia que ho desitgen prenguen la iniciativa per a apropar-se a la política gallega. També proposen que els municipis de parla gallega d'altres autonomies gaudisquen de protecció lingüística per al gallec. El PP assegura que la "debilitat" de Zapatero és la causa de "les aspiracions radicals" dels seus socis parlamentaris, referint-se als nacionalistes gallecs. El PSdeG es manté al marge de la polèmica.

Hi ha altres processos estatutaris oberts, com ara el de les Illes Canàries (en mans dels nacionalistes de Coalición Canaria (CC) que governen amb minoria) o el de Balears. També el basc ha de ser reiniciat des del fracàs del Pla Ibarretxe.

Falta saber què ocorrerà amb les autonomies anomenades "histèriques", com l'Extremenya de Juan Carlos Rodríguez Ibarra. De moment, em quede en que dins del marc constitucional (quin remei v_v) el model territorial està evolucionant.


Per què Espanya es "trenca" precisament ara?

Perquè Espanya sempre ha sigut un miratge; Perquè mai han deixat d'existir les "dues espanyes". L'Espanya forta serà l'Estat que construïm entre tots, on tots siguem respectats com mereixem. I l'única forma d'aconseguir-ho és la que es desprèn d'aquesta entrada: Un Estat federal.
L'autogovern és la solució. Quina ironia que les propostes més properes al nacionalisme suposen ara la via preferencial per al desenvolupament social i econòmic de l'Estat i per a la consolidació d'una Espanya cordial que, en realitat, mai ha existit. Almenys ara podem ser optimistes i afirmar que anem pel bon camí.

Salut.

La Mirada Crítica

PS: Per cert, no sabia que el partit socialista de les Illes Canàries era PSC-PSOE. Això pot arribar a confondre perquè generalment s'ercurça a PSC, com també s'anomena als socialistes catalans. Jo pense que seria molt més divertit si s'anomenaren PSIC ^^'