Benvinguts :)

Benvinguts a La Mirada Crítica de XorX

diumenge, 9 d’abril de 2006

Carreró sense sortida

Quan encares el cotxe a un carrer sense eixida, on no pots abandonar el cotxe perquè el cel està plorant ni seguir avant perquè diversos pilons de formigó estan de cara a tu i de braços creuats l'única opció que tens és fer marxa enrere. La normativa ho prohibeix però en aquest cas fa una excepció.

Però què fas quan trobes aquesta situació en la vida real i la injusta normativa de la realitat no et permet fer marxa enrere? Estàs atrapat, no pots abandonar, fer marxa enrere ni seguir endavant. I tampoc pots aturar el temps per a quedar-te com estàs. Ni tansols per a pensar-t'ho amb tranquilitat.

Si algú troba una justificació per a que em siga atorgada la possibilitat excepcional de fer marxa enrere li ho agrairé molt sincerament.

La Mirada Crítica

6 comentaris:

servidora ha dit...

(a) acelera, cierra los ojos, vete hacia adelante y arremete contra los bolongos; es peligroso y puedes hacer daño a alguien más, pero te permitiría salir.
(b) sal del coche y mójate, qué coño. A ver si vas a encoger sólo porque esté lloviendo.
(c) levanta el coche sobre tu cabeza, gíralo y podrás salir "hacia delante".

Entre lo irreal y lo peligroso, yo suelo optar por la (b).
¡Suerte!

XorX ha dit...

Hehehe, el problema no és que em caiga damunt la plutja sinó les llàgrimes.

Però també estic segur que la solució passa pel punt (b) Sempre puc mirar al cel i somriure-li a vore si deixa de plorar :)

Gràcies!

El Hombre Confuso ha dit...

Segur que no és una situació fàcil (i parle des de la "ignorancia", des d'on és molt més fàcil parlar). Però has de tenir en compte que "cada uno se hace su cama", i que ningú va a pensar per tu.

Mira per tu, fes el que tu cregues que es millor per a tu, parat a pensar, reflexiona (el temps es molt relatiu). Pot sonar egoista, o pot sonar cruel, pero es la única forma de poder anar avançant.

"Focaliza, piensa y actua".

No se si servirà de algo, però bueno, al menys donar-te anims!

Mars Attacks ha dit...

Leonardo Da Vinci va dir una vegada "Hi ha que fer somriure fins als morts, si és possible". Da Vinci probablement siga el tipet que millor em cau de tot el que la espècie humana ha excretat, així que jo seria positiu, eixiria del cotxe, m'empaparia d'eixes llàgrimes (que per escases també són valuoses, pensa en la gent que viurà a deserts on no ploren ni una gota -Glo, deja de pensar en "Dune"-), i després li faria una foto a eixe carrerò de prohibit el pas. Potser surta un bonic arc de San Martí i tot plegat el problema es convertisca en una experiència més, que servisca per a contar en el futur com una vegada que et vas trobar en un carrerò sense eixida, on no podies abandonar el cotxe perquè el cel estava plorant ni seguir avant...

Mars Attacks ha dit...

No estic molt d'acord amb la visiò de "sigues egoista: surtiràs endavant". No perquè no siga efectiva, que segur que ho és, sinò perquè si tots pensàren així, el món seria prou asqueroset per a viure-hi. Tindries un problema, i cadascú miraria a un altra banda: "no vullc participar dels problemes d'altres, bona tarda".

Hi ha un vell dit de l'aeronàutica que sempre tracte d'aplicar: Deprén dels errors dels demés, perquè no tindràs temps de cometre'ls tots tú a soles.

I hi ha un altre més modern que diu "In our lifes we have some problems; if you worry you make it double, so don't worry, be happy."

Un beset, boniquet. Lo bò i lo roí, al final tot pasa. No et preocupes tant per lo roí, i gaudeix de lo bò.

XorX ha dit...

Mmmm, gràcies als dos!

Però Emiliu, tu no parles tant que tu jugues amb avantatge!

Au, vos alegrarà saber que les coses ja van millor ;D