Benvinguts :)

Benvinguts a La Mirada Crítica de XorX

dilluns, 27 de març de 2006

Magdalena... VÍTOL?

Quan deia que ú s'ha de crear la seua pròpia festa no m'equivocava, perquè aquestes han sigut les pitjors festes que he conegut mai:

- Les gaiates més horribles que mai. A més a més, segons m'han dit, com són els responsables de cada gaiata els que voten a la millor, tots voten a la pitjor, perquè així no donen punts a la millor i li lleven possibilitats, per això guanya sempre la pitjor. He de dir que la gaiata del Grau m'ha semblat la més bonica de totes. Fins i tot m'ha arribat a agradar, que no és poc.

- Les mascletaes més roïnes que mai, excepte les darreres. Alguna de les més aplaudides era forta però sense ritme, sense estil, sense planificació. Per a mi una mascletà feta a la babalà no és digna mereixedora d'un primer premi, per molt forta que siga, perquè una mascletà és molt més que soroll.

- L'encesa de gaiates més avorrida que mai. La música adormia, i les gaiates s'anaven encenent i apagant quan hi havia un cop fort de música (més infantil impossible) i mentrestant s'encenien i apagaven quan volien. A més a més, per a ser un homenatge a uns esclats de llum sense foc ni fum van donar massa importància als focs artificials.

- La "Nit del Foc" i el "Magdalena Foc" mai seran una "Nit Màgica". Ni tan sols sumant esforços els dos espectacles que vam vore a la capital de la plana dimecres i divendres respectivament podrien comparar-se amb aquella enyorada 'Nit Màgica' de Xarxa Teatre. Més coent no ho van poder fer.

- Els concerts, cada any amb artistes més mediocres. "Andy y Lucas" pagats dels meus diners, el que faltava!

La crítica a les festes es va fer latent a la premsa, que recollien la poca participació i gran decepció de la ciutadania en aquestes fira i festes 2006.

El comiat de les festes va ser interessant auditivament però no tant visualment. La música en directe, per primera vegada convidada a un Magdalena VÍTOL, va emocionar, però l'espectacle es va basar, una vegada més, en simples focs d'artifici i la freda projecció d'una sèrie d'imatges sobre les festes. Tot molt lluny de l'espectacularitat dels muntatges de Xarxa Teatre.

Música en directe al Magdalena VÍTOL

A banda de la festa, he de denunciar un fet de vandalisme que em va repugnar: La cremà de la Gaiata de la Ciutat (la guanyadora de l'any passat). Potser no ens agraden; potser ens pareguen lletges; però potser no cal cremar-les. De tota manera, felicitarem el senyor Joan Ignasi Pla, ja que es veu que no fa molt va assegurar que el que més li agradava de les gaiates era la "cremà."

Au, ací el teniu, el primer híbrid entre gaiata i falla. Gràcies Pau per deixar-me les imatges: