Benvinguts :)

Benvinguts a La Mirada Crítica de XorX

divendres, 6 de gener de 2006

Paràlisi baix l'aigua

Dorm. Fins i tot somie. De sobte desperte.

No veig, no puc parlar. No puc moure'm i quasi ni puc respirar.

Em sent claustrofòbic. Estic com en una fosca i profunda cova amb l'única companyia d'un histèric desdoblament del meu conscient.

Els segons es fan eterns fins que puc començar a moure'm, fins que comence a vore. Fins que definitivament desperte.

Açò m'ha passat diverses vegades, sobretot a l'hora de la migdiada. I fa por. Vos imagineu una eternitat així?

Pensarien que estàs en coma, o en una situació similar. I et mantindrien viu allà, sense poder assaborir, olorar, vore, escoltar ni sentir el tacte de res. Sebnse poder-te moure. Pensant i pensant fins que, de forma natural, la teua flama s'apagara... al cap dels anys. Aterrador.

M'ocorre sovint. No sé si cada dia dura més o és que cada vegada em fa més pànic. Fins que anit vaig somniar que anava a prendre un bany, amb la banyera plena d'aigua, i me vaig adormir.

Sentia com se m'escapava el so, com es paralitzava el meu cos, com se m'esvaïa la visió... Mentre m'enfonsava irremeiablement baix l'aigua. Tractava de cridar, però el cos no em responia. L'únic que sentia era com s'esgotava l'oxigen dels meus pulmons.

La cova estava ara plena d'aigua. El desenllaç era el mateix, però almenys el meu etern horror es reduiria a segons.

Bona nit i, sobretot, bon despertar.

2 comentaris:

Davidet ha dit...

:P...
jo quan era petit tenia una sensació molt semblant quan anava al llit. Sempre he estat raret (ja ho sé). Només s'espenyien les llums jo començava a imaginar com seria la vida sense mi... i le simatges naves fent-se més menudes fins arrivar a una foscor q em paralitzava al mateix temps q m'angoixava. Imaginava l'eternitat com una foscor on ets concient de tot i a l'hora de res.
besets perla!

Mars Attacks ha dit...

Vaig a ficar-me en pla pedantet, si m'ho permets.
Quan menejem el nostre cos, sempre hi fem servir moltíssima més força de la que realment hi fa falta. El que ocorre a algunes persones al despertar, és que tracten de moure's amb una força massa petita. Llavors, per una part el cervell interpreta que estàs moven-te, però el que reb del múscul és que està parat. Llavors, el cervell re-interpreta que el que passa és que estàs bloquejat i "bloqueja" el moviment del múscul, així que per més força que intentes fer llavors, poca cosa pots fer.
No és res perniciòs, simplement un efecte d'estar físicament més adormit del que creus (encara que el teu conscient estiga ben despert). De fet, a la hipnòsi s'empra molt aquest efecte (segur que has vist algún d'eixos "trucs" en els que fan que una dona es quede totalment rígida entre dos cadires).
L'únic que has de fer és relaxar-te, comprendre que no pasa res, que simplement estàs en un estat de "duerme-vela". Si de veritat pasara cap cosa que requerira acciò (com si t'adormires a la banyera), no et preocupes que el teu cos es desbloquejaria (perquè es despertaria de veritat). Gaudeix d'eixa sensaciò, que és força relaxant si la saps fer servir.
Si vols, ja et faig una demostraciò pràctica a classe ;)