Benvinguts :)

dimecres, 25 de gener de 2006

Dues formes d'entendre el món

No es tractava de política, sinó de filosofia de vida: Per què he de decidir sobre els altres? Per què els altres poden decidir sobre mi?

Aquesta nit he tingut una conversa de messenger de moltes hores amb una persona que fa poc que conec i que, per cert, em considera una "simple finestra de messenger a punt de tancar-se". Tota una ratllada després de tant discutir.

Parlàvem de política, perquè jo li he dit que puc considerar-me nacionalista-federalista (tot i que sóc molt més complex que això) però poc radical: Només vull que se'm respecte, que se'm tracte bé; que es respecte la meua identitat, que es tracte bé la meua llengua. Per part, per suposat, d'Espanya i dels espanyols.

Jo només volia fer-li comprendre que a mi Espanya no em desagrada, però que pense que hi ha coses que s'haurien de canviar amb l'objectiu que tots estiguérem a gust formant part de l'Estat. Catalunya inclosa. Ell deia que Catalunya està obligada a ser solidària, perquè així ho diu la Constitució. I que Catalunya no pot ser una nació perquè la Carta Magna espanyola ho prohibeix. Aleshores jo li he plantejat el següent:

"Si el 90% del Parlament català diu que considera Catalunya una nació (que, per cert, ho és segons la definició; el problema el té la Constitució), aleshores és un percentatge molt important de gent que no està d'acord, almenys, amb aquest fragment de la Constitució. És una majoria que diu NO a eixa Constitució però que tot i ser majoria no pot esquivar-la perquè la resta d'Espanya li la imposa." És una espècie de semidemocràcia, un bon sistema per a que, pense el que pense una autonomia, el conjunt decideix.

Ell deia que la Constitució no era una imposició, que va ser votada... Home... Jo NO l'he votada... I per a posar un exemple contundent: No l'he votada de la mateixa manera que la meua àvia no va votar les lleis franquistes, i no li agradaven tant com a mi no m'agrada aquesta opressora Constitució. Potser no és comparable, però a efectes impositius, per a mi que no m'han ofert votar-la, ho és.

A ell no li entrava al cap que jo pensara que si Catalunya vol independitzar-se per majoria, que ho faça. És un dret fonalental! (O hauria de ser-ho!) No, ell preferia dir-me -després de molt discutir- que potser la deixaria anar però tancant les fronteres, el comerç, posant tributs, retirant-li la moneda i expulsant-la de la Unió Europea. Per a mi és com l'home que no deixa a la seua infeliç dona maltractada anar-se'n de casa, però que acaba per no poder evitar que se'n vaja i va darrere i la maltracta i fent-li la vida impossible.

Jo només plantejava una Espanya, un Estat espanyol, on si Euskadi no vol pagar tants diners de solidaritat, que no els pague, son seus! Que si Galícia té una llengua pròpia que no siga minoritzada. I que si el País Valencià vota dir-se 'País Valencià' per unanimitat, que no vaja Madrid i se li impose 'Comunidad Valenciana', etc.

Discutíem de política, sí. Una gran utopia per part meua i una gran dosis de realisme per la seua. Jo tractava d'anar més enllà d'un sistema que ja conec, però ell ho tenia més fàcil: És d'un lloc poc nacionalista, sense llengua distinta al castellà, i que rep diners de les autonomies riques. I, a més a més, està d'acord amb la Constitució... Per què preocupar-se per aquestos temes? Quina pèrdua de temps!

Jo el que li comentava era el que pense i el que sent. I no puc deixar de lluitar pel que em sembla més just, i això és que cadascú trie lliurement, perquè si Extremadura necessita diners jo li'ls donaré, no sóc tan cabró, però per a que cree llocs de treball i puga després sobreviure sola, no per a que tinguen un ordinador per xiquet (quan jo vaig haver de compartir un PC amb 4 companys més) i seguir-los alimentant eternament.

Era molt més que política, molt més que proposar un federalisme conciliador.
Eren en realitat dues formes d'entendre el món i la vida. Filosofia, principis, moral, ètica, sentit comú o com li vulgues dir.

Salut

3 comentaris:

panreyes ha dit...

¿Tienes el M$ Office => 2000?
Si es así abre Excel, botón derecho en una celda cualquiera, elige "Formato de Celda". En la pestaña número elige en las opciones "Moneda".

¿Por qué aparece en la lista de símbolo "€ Catalan"? xD

XorX ha dit...

O_O

No el tinc no... Però que m'expliquen la diferència... Potser tenen gravada la cara de Caarod-Rovira...

MarkitCS ha dit...

Hola xorx, fa temps que segueixc el teu blog, pero mai mavia animat a postejar :P

No se perque tenen tanta por de la paraula "nació" els de la dreta, total a la Constitució parla de "nacionalitat" i buscant al diccionari de la RAE (www.rae.es) jo no veig gaire diferència per no dir ninguna entre les dos paraules. Estic d'acord en que la majoria de un territori puga decidir el seu futur, pero que no ens enganyen, Catalunya només vol més autogobern, els que volen la independència nomes son una minoria que no sap ni el que diu.
Estos dos arguments (el perill que se suposa té la paraula "nació" i la suposada independencia de catalunya/euskadi) només son els arguments falsos de la dreta per tal de intentar antemorirnos i radicalitzar a les persones que no saben veure més enllà. Es el "todo vale" en tal de conseguir el poder...