Benvinguts :)

Benvinguts a La Mirada Crítica de XorX

divendres, 29 de juliol de 2005

l'ésser condemnat

Un professor de filosofia em va dir una vegada que l'esser humà està condemnat a mort i a ser lliure.

Si, és cert, i no comptem els casos en que el propi home ha rebaixat els drets i llibertats dels seus semblants. Gent sense moral ni ética, però, i sense voler menysprear la mort o el patiment d'aquelles persones artificialment condemnades a no ser lliures, s'ha de partir de la base de l'ètica i la moral. La base dels drets humans, aquells drets que ens defenen de la resta d'essers racionals i que ens obliguen a defensar a la resta d'éssers vius en la seua totalitat.

Estem condemnats a mort i a ser lliures, però no som suficientment lliures com per a determinar quan i com volem morir i, en conseqüència, tampoc el grau o nivell de la nostra llibertat. En el cas de la mort tampoc comptarem amb les irracionals lleis que pretenen regir la nostra vida.

Hi ha dos casos diferents, qui vol morir i qui no vol morir. La llibertat per a negar-se a morir és pràcticament nul·la, la condemna és irreversible, tot i desconeguda i incerta. Lúnic que podem fer és retardar-la i no sempre podrem. D'altra banda, el desig de morir és encara com una espècie de tabú en els nostres dies.

Morir no és fer deixar de bategar el cor. Ningú té dret a matar a ningú, i de vegades aturar el nostre cor suposa aturar el cor dels que ens envolten o ferir-lo de mort. De vegades és forçar a les persones que ens estimen a seguir-nos o a viure una pena superior a qualsevol altra imaginada, la mort en vida.

Naixem involuntàriament i estem condemnats fins al dia en què l'atzar, el destí, la seqüència d'esdeveniments, les forces acció-reacció o el déu en què creguem així ho estimen.

La consciència és la major eina de tortura psicològica que mai ha existit, i els que la tenim (o no ens la neguem) estem condemnats a la responsabilitat eterna (la resta de la vida o de l'eternitat, segons).

Així doncs, per a mi, l'esser humà està condemnat a mort, a ser lliure, i a ser conseqüent amb la seua pròpia naturalesa que el caracteritza i el defineix.

Però, lamentablement, la part afegida és fàcilment sortejable, encara que això supose el detriment intel·lectual de la persona. I la vigència més generalitzada, més comuna (però no més normal) en la nostra societat i en el món en general és la que el meu professor de filosofia deia.

Si és que sóc un idealista...

Salut